Si Pantxo Villa aixequés el cap!

Si Pantxo Villa va poder fer la revolució a Mèxic i posar en escac els Estats Units amb un exèrcit d’arreplegats, era clar que la nova Junta directiva de la PB Calaf i Comarca d’Edgar Cardona, més disciplinada i entrenada que aquells herois mexicans, podia encarregar-se de l’organització del 9è 3 x 3, 5è Memorial Jordi Borràs.

Aquest és l’altre 1 x 1 del 3 x 3:

Edgard Hardo Cardona. Multiplicat. És el primer president de la història que lliura les copes i parlamenta amb calça curta. No va ser el seu únic rècord: al seu rebuf, després de no deixar-lo de petja en tota la cerimònia, Na Maria Antònia va fer el discurs més breu que se li recorda des que és alcaldessa (i sense entrebancar-se). #etfelicitopresi

Xavi Zigu Duarri. Comodí. Ocupat a fer gols per a l’equip de les estrelles, va tenir temps d’ajudar a les tasques de fer anar el marcador i no desconcentrar-se. #fuetades

Xavier Caste Castellanes. Vicepresident. Va saber ocupar el seu lloc amb discreció. Va seure en un lloc preeminent, però sense agafar protagonisme mai: al costat del marcador, sense presidir-lo, i allunyat de l’àrbitre, per no haver d’intervenir. Això sí, va contribuir amb aportacions de qualitat com: “els partits duren 10 minuts”, “totes les mans són penal” i comentaris semblants. #bonvivant

David Nines Martínez. Mestre. El magisteri és la seva vocació i el futbol la seva passió. Va seguir donant consells als seus alumnes del campus fora del camp, explicant-los què feien bé i què no tan bé. Va insistir a explicar-los que l’últim jugador no s’ha d’arriscar mai a perdre la pilota, i per demostrar-los-ho, a la final va arriscar, va perdre la pilota i els van fer gol: “Ho veieu”, els va dir, “això no ho heu de fer mai”. #etfelicitomestre

Marcel·lí Marce Prat. Gran. Va mirar de cobrir tots els fronts possibles: va fer de futbolista sènior i de futbolista veterà, va ser el coordinador de l’equip organitzatiu, va fer de mestre de la clau, va ordenar les actes, va elaborar els calendaris, es va fer càrrec de les inscripcions i la tresoreria... i va demostrar que és molt gran (d’edat, s’entén). #jatenimunaedat

Josep Mª Jimmix Cardona. Present. No hi va ser, però com si hi hagués estat perquè tothom el té sempre ben present. Ens recorda que no hem de saltar-nos cap àpat. #bonvivant

Carles Barrixic Barrios. Icona. Va protagonitzar la imatge del campionat: se’l va veure cada matí assegut a taula, a recer del sol, amb el diari esportiu del dia estès al seu davant tot esmorzant un bon entrepà i bevent el que semblava un coca-cola. #bonvivant

Jordi Cisa Cisa. Oportú. Com quan juga, va aparèixer poc (estava treballant, va dir), però de manera oportuna. Seva va ser la decisió de traslladar la tanca que es va treure per entrar al camp i situar-la dins de la pista; va ser aquella tanca que al final de l’acte va caure damunt d’un nen (sense fer-li mal, eh!). #etfelicitofill

Josep Mª Dori Dorante. Reservat. Lesionat, se’l va trobar a faltar a la pista, pel seu joc elegant, eficaç, i bla, bla, bla. Es va moure amb la discreció i el rigor que li són habituals entre les bambolines. #jatenimunaedat

Francisco Paco el de la ambulància, Pacomou Martínez. Retirat. Intervenció curta, però celebrada. Es va retirar del camp aclamat per la seva claca coixejant: “Estoy bé, puc chugar, però el xenoll se’m hincha, tio”, va declarar.  #jatenimunaedat

David Bombes, Bumbum Nadal. Rialler. No perd mai el somriure i és d’agrair. Va subministrar de samarretes i begudes l’equip, perquè no faltés mai de res. Passarà a la història del torneig per la contundència dels seus diàlegs amb els patrocinadors. #bonvivant

Albert Nados Granados. Auxiliar. Alliberat de jugar, va cobrir tots els forats que deixaven els seus companys, especialment sota el para-sol i a la cadira del marcador. Va tenir problemes amb el vent, entestat a fer-li la guitza canviant-li constantment el resultat. #jatenimunaedat

Jordi Badia. Actiu. Va deixar per unes hores la seva condició de membre no actiu de la penya per donar un cop de mà, amb una tendència irrefrenable per a treballar assegut, sigui fent les actes, o bé fos emparrat al marcador. #jatenimunaedat

David Beje Bejarano i les seves nenes (Anna i Vero). Controladors. Mestres de la megafonia, van tenir la tecnologia a les seves mans i no van fallar mai. Sempre van reaccionar al crit de “temps!!!” (ni que fos a la cinquena.) Van demostrar que havíem vist el capítol de Barri sèsam dedicat a entendre “obert, tancat”, amb una sonora rialla dedicada a l’afició. #etfelicitofill


Eli Elis, Elis Caballol. Fotògrafa. Ha descobert la fotografia i l'instagram i ho va fer palès movent-se amunt i avall amb la seva càmera sense dubtar a ficar-la entre les malles de la xarxa per evitar les fotos codificades. Va exigir col·laboració a tothom, passant la càmera d'un a l'altre. Qui vulgui veure, pot passar-se pel seu Facebook.  #etfelicitainstagram

David Caballero Martínez. Doctor Jekyll i Senyor Hyde. Va alternar un i altre paper. Fora del camp, va omplir les carpes de l’organització amb els seus afinats refilets, ara de pinsà, adés de cadernera, o de rossinyol quan li ho demanaven.  A dins de la pista, va fulminar amb la seva mirada àrbitre i marcador i tothom qui va gosar dir “perdó, però ha semblat penal”. #etfelicitofill

Josep Antoni Barri Barrios. Xulopiscines. En va enfundar la samarreta de l’staff divendres al vespre i dimecres a la nit encara la duia. Se l’ha vist per diverses piscines i platges vestint aquesta samarreta de color inequívoc fent-se passar per socorrista. Durant la competició, va fer de pare torracastanyes alliçonant el seu fill Marc des de la banda. #etplanyofill