Injurie Team. Intractables. 9
Alfred.
Gaspatxo. Escollit el millor jugador
del torneig. Si el gaspatxo fos dòping, no passaria cap control. El seu joc va
causar tanta admiració com dubtes l’esparadrap amb què va embolicar la seva
bamba esquerra. El públic discutia sobre tres opcions: 1. La tenia foradada; 2.
Un homenatge al seu ídol Marcel·lí Prat, que també juga amb una bamba
apedaçada; 3. Encara no distingeix entre la dreta i l’esquerra i necessita
marcar-se la bamba per no equivocar-se de peu.
Carles.
Cassola. Es mou com un robot,
empenyent els seus companys i els rivals cap a la porteria a base de passades
al primer toc ràpides i precises. Aquest any ha fet el salt a la categoria
sènior, però sense alçar el vol, no fos cas que algú el cacés. El seu joc és
perfecte, la seva imperfecció no té cura.
Xavi.
Fuet. L’únic de la categoria sènior
que no s’havia d’ajupir per a entrar al camp. Potser és el jugador amb menys
glamur de l’equip, però el futbol de butxaca sembla fet a la seva mida: gols
sense parar amb el fuet de la seva cama.
Jordi.
Elegant. Tan discret com eficaç: ni
es despentina, ni sua, però aporta el punt d’equilibri que dóna el to de
l’equip més elegant del 3 x 3.
Èric.
Xef. Va donar el punt de pausa i
generositat que li calia a l’equip per fer digerible un gaspatxo cuinat en
cassola.
Electrodomèstics Nadal. Tractats. 2
Edgar.
President. Va arribar fos a l’últim
partit. A la final se’l va veure atabalat, com si estigués més concentrat en el
discurs que havia de fer encabat, per estar a l’alçada de l’alcaldessa, que no
pas en el joc.
David.
Professor. Va dirigir l’equip des del
darrera, en una classe magistral de joc i educació adreçada als seus alumnes
del campus de futbol.
Guillem.
Bulliciós. No es pot descartar que el
cansament que va mostrar el seu equip a la final fos degut a veure’l córrer d’una punta a l’altra del camp sense parar, amb pilota i
sense.
Gerard.
Silenciós. L’únic jugador de l’equip
que és cridat constantment pels seus companys, sense que se sàpiga per què. Cap
mal gest, ni cap paraula per part seva.
Sergi.
Implicat. A la final va mirar de
posar-se l’equip a les espatlles, però sense sort. Va provar de canviar el
signe del partit ficant-se amb l’àrbitre, però no en sap, i ho va fer tan fluix
i amb tan poca convicció que el col·legiado
ni se’n va assabentar.
1 comentari:
Jajajajajajaja, impressionant l'1 x 1, jajajajaja.
Segur que jo sóc l'ídol de l'Alfred, jajajajaja
Publica un comentari a l'entrada