L'1 x 1 DE LA FINAL

Injurie Team. Intractables.                9

Alfred. Gaspatxo. Escollit el millor jugador del torneig. Si el gaspatxo fos dòping, no passaria cap control. El seu joc va causar tanta admiració com dubtes l’esparadrap amb què va embolicar la seva bamba esquerra. El públic discutia sobre tres opcions: 1. La tenia foradada; 2. Un homenatge al seu ídol Marcel·lí Prat, que també juga amb una bamba apedaçada; 3. Encara no distingeix entre la dreta i l’esquerra i necessita marcar-se la bamba per no equivocar-se de peu.

Carles. Cassola. Es mou com un robot, empenyent els seus companys i els rivals cap a la porteria a base de passades al primer toc ràpides i precises. Aquest any ha fet el salt a la categoria sènior, però sense alçar el vol, no fos cas que algú el cacés. El seu joc és perfecte, la seva imperfecció no té cura.

Xavi. Fuet. L’únic de la categoria sènior que no s’havia d’ajupir per a entrar al camp. Potser és el jugador amb menys glamur de l’equip, però el futbol de butxaca sembla fet a la seva mida: gols sense parar amb el fuet de la seva cama.

Jordi. Elegant. Tan discret com eficaç: ni es despentina, ni sua, però aporta el punt d’equilibri que dóna el to de l’equip més elegant del 3 x 3.

Èric. Xef. Va donar el punt de pausa i generositat que li calia a l’equip per fer digerible un gaspatxo cuinat en cassola.

Electrodomèstics Nadal. Tractats.   2

Edgar. President. Va arribar fos a l’últim partit. A la final se’l va veure atabalat, com si estigués més concentrat en el discurs que havia de fer encabat, per estar a l’alçada de l’alcaldessa, que no pas en el joc.

David. Professor. Va dirigir l’equip des del darrera, en una classe magistral de joc i educació adreçada als seus alumnes del campus de futbol.

Guillem. Bulliciós. No es pot descartar que el cansament que va mostrar el seu equip a la final fos degut a veure’l córrer d’una punta a l’altra del camp sense parar, amb pilota i sense.

Gerard. Silenciós. L’únic jugador de l’equip que és cridat constantment pels seus companys, sense que se sàpiga per què. Cap mal gest, ni cap paraula per part seva.

Sergi. Implicat. A la final va mirar de posar-se l’equip a les espatlles, però sense sort. Va provar de canviar el signe del partit ficant-se amb l’àrbitre, però no en sap, i ho va fer tan fluix i amb tan poca convicció que el col·legiado ni se’n va assabentar.