Barri; O. Roca, Cisa, Zigu; Alfred, J. Roca; Marcel·lí (equip inicial). També van jugar: Miki, Txiki (1), Raúl (1), Hardo, i Ivan.
Gols: 1 – 0, Alfred; 2 – 1, Raúl; 3 – 1, Alfred; 4 – 1, Txiki.
Sara Mago, Servei especial
IGUALADA
Partit molt intens, amb estones de joc brillant. L'equip de la Penya va obtenir el pas a la final de la Copa de dijous vencent l'X – Files, per 4 a 1. El marcador no reflecteix ben bé la igualtat del partit ni la resistència i les dificultats que van haver de superar els blaugranes per imposar-se davant d'un equip que en el darrer partit de la competició de Lliga els havien vençut clarament.
El partit va tenir dues parts molt diferenciades. A la primera, l'X – Files va tancar-se al darrera i va crear moltes ocasions al contracop. Tres xuts al pal i una intervenció extraordinària del porter Barri en el xut d'una falta, van salvar la Penya. Els blaugranes a penes van inquietar la meta rival dels informàtics. Dos xuts als núvols de Hardo, que reapareixia després de l'autoexili al càlid Empordà, i una xilena de l'Alfred que va anar a petar al banderó de córner (no hi ha ni banderó ni banderí, però va bé per a situar el destí de la rematada), van ser el poc balanç ofensiu local. La primera meitat va acabar amb un empat a zero afortunat.
La segona va ser del tot diferent. La tàctica dels informàtics va ser la mateixa, però van patir el desgast físic. La Penya va tocar amb més rapidesa i va trobar forats ben aviat. A la primera ocasió va arribar el gol. Una centrada des de la dreta la va creuar Marcel·lí de manera acrobàtica i desesperada, en una mena de xilena de pagès; la pilota va trobar el pal esquerra i el rebot el va aprofitar Alfred per superar amb habilitat la sortida del porter. L'1 a 0 va esperonar els X – Files que van avançar línies. El setge va fructificar aviat, i van empatar en un xut des de la frontal inapelable. Els va durar ben poc. Perquè a la jugada següent, Hardo i Raúl van fer una triangulació ràpida que va rematar Raúl de manera excel·lent; va ser la millor jugada del partit sens dubte.
A partir d'aquí, els informàtics van acular els blaugranes. Va ser el moment del porter Barri que amb els seves aturades va arribar a desesperar els rivals. La Penya perdia la pilota molt de pressa i el partit es va convertir en un pim, pam, pum amb Barri de ninot que s'enduia tots els cops. Un minut de temps mort va servir per a calmar els ànims i reorganitzar l'equip. El 3 a 1 hi va ajudar del tot. Hardo va arribar amb la pilota més o menys controlada fins a l'àrea rival, va xutar tot el que es movia per allà sense tocar res -per a sort d'algun turmell rival- però va provocar un rebuig defectuós que a peus d'un Alfred que es mirava encuriosit aquell ball de coces es van convertir en el gol decisiu. Minuts després, Txiki posava la rúbrica amb una forta rematada des de la banda dreta.
Victòria de mèrit, en un partit molt intens, que dóna pas a la final de la Copa de dijous a dos quarts de deu contra Crema Catalana. La PB Calaf i comarca “Stop and Go” pot obtenir el primer títol en el seu debut en el torneig igualadí.
Entrades
7 comentaris:
Com que una xilena de pagès, eh, Sara Mago? ja ens trobarem ja, jajaja.
L'1 x 1
Barri. Pletòric. Va fer el millor partit que se li recorda en anys (o dècades, que ja té unes quantes edats). Algú va dir, exagerant, que aquest equip era “Barri i sis més”. No en va agafar ni una, però les va parar totes i va evitar que el rival es fiqués en el partit. La clau del triomf. Nota: és probable que l'arribada del bon temps i el menor nombre de peces de roba amb què s'embolica li hagin donat el plus d'agilitat que es trobava a faltar.
O. Roca. Jove. Qui l'ha vist, fa uns mesos, i qui el veu. De no poder fer dues curses seguides, ha passat a ser un puntal en defensa, de lateral dret o de central.
Cisa. Retornat. La lesió no li ha restat facultats. Segur en el tall, contundent en el rebuig, potser sí que la inactivitat va fer que estigués més neguitós del compte i va cridar més i més fort del que és habitual.
Zigu. Incomprès. Aporta molta mobilitat i profunditat en el joc, tant en defensa com en atac, però li costa connectar amb els companys. Va protagonitzar la bronca del partit quan al final de la primera part va llançar una falta amb molta intenció que cap dels seus companys va saber interpretar correctament.
J. Roca. Discret. En el posat, però no en el joc. Fa una feina fosca, de brega constant al mig del camp. Un dels puntals de l'equip.
Alfred. Gaspatxo. Aparicions puntuals però de talent. Li falta continuïtat en el joc, però quan se'l troba és decisiu (a vegades també a favor del contrari, val a dir). Dos gols i un munt de detalls de classe individual.
Marcel·lí. Veterà. Qui va tenir, va retenir, que diuen. Quan agafa la pilota, el món es para; en part, perquè molt de pressa ja no pot fer-lo anar. És el punt de pausa en l'atac de l'equip. Una rematada semblant a una xilena va propiciar el primer gol.
Miki. Castigat. Una errada, una pèrdua en defensa sense conseqüències, li va costar el canvi. Les seves relacions amb el tècnic no són bones i en aquesta jugada va quedar en evidència. Pel bé de tots, haurien de fer les paus perquè l'equip necessita el color dels seus bufs.
Txiki. Intermitent. Un entrar i sortir del camp i un anar i venir per la banda constant. Va tenir temps per a tot: torçar-se el turmell, carregar-se els quàdriceps i fer el gol que tancava el marcador. Bon partit.
Hardo. Sacrificat. La importància del partit requeria la seva presència i no va faltar. Generós en l'esforç i contundent en el mastegot a tot el que belluga. Només li va faltar el gol per a rubricar un partit rodó.
Raúl. Pingu. És l'alegria del partit, de l'equip blaugrana, del rival i de la parella arbitral. El seu peculiar llenguatge a l'hora de demanar la pilota a tothora recorda els simpàtics protagonistes dels dibuixos animats. Va fer un gol decisiu en la millor jugada del partit.
Ivan. Complement. Poca presència ahir, però decisiva per a donar descans i mantenir la pressió en els moments finals en què el rival buscava desesperadament escurçar distàncies.
El tècnic. Fatxenda. Va moure la banqueta com va poder; se'l va veure atabalat per haver de decidir entre tants jugadors com disposava, circumstància a què no està acostumat. El seu gran mèrit és no haver-la espifiat i deixar que l'equip s'autogestioni. I tot i això, va acabar el partit treient pit com si l'hagués guanyat ell.
El president. Garrepa. Juga amb foc. Un cop assolida la final, la plantilla continua pendent de l'acord per les primes pels títols, un dels quals és a tocar. Va ser el tema únic de conversa al vestidor. S'hi haurà de posar abans de dijous.
La claca. Infatigable. Animant constantment l'equip i corregint amb crits de suport i aplaudiments les incomprensibles esbroncades des de la banqueta del tècnic Paco Manolo. Un deu! A destacar la presència, fent pinya amb l'equip, del lesionat Uri Cardona.
Com diria el pingu,que grande badia.
@Jordi Badia
Garrepa? ni que jo fos el Nuñez del Crackòvia, eh!, eh!,...quizir.
Que a mi ningú m'ha parlat de primes, eh! eh! Que no ens ho podem permitir!!!....
He,he, home, parlant seriosament jo diria que dijous ens podriem "permitir" convidar a l'equip a sopar al Salus (es guanyi, o no). Què us sembla?
Si be és cert que la meva relació amb el mister no és fluida, també s ha de dir que el meu buff no era el de la sort, així doncs el demerit del meu partit va ser unica i esclusivament culpa del buff!!!!
jejejeje
Salut i Peles
@Presi
Molt bona idea!!!!!!!
Ja vec que amb aquest equip no estic valorat...hem deixo la pell a cada jugada... jugo lesionat... i de nom al partit hem diuen "GASPATXO" i a part que ajudo a l'equip contrari... aixó no és pot permitir!!! Dijous tindreu la sort de numés jugar contra 7 i no contra 8 com quan jugo jo...JO PLEGO ¡VIVA ESPAÑA,VIVA EL REY... VIVA EL ORDEN I LA LEY!! sort amb el partit de dijous!!
Publica un comentari a l'entrada