Anit, es va dur a terme la festa del 27è aniversari de la Penya. Els actes previstos van començar, amb puntualitat, a les 5 de la tarda al Casal de Calaf on una cinquantena de nens, d'entre dos i onze anys, van participar en el concurs de dibuix blaugrana organizat per la nostra Penya. Tots els nens participants van ser obsequiats amb una motxila amb material blaugrana, i els tres millors dibuixos de cada categoria van rebre diversos regals, com estutxos per colors i despertadors del FCBarcelona.
Seguidament, a les 7, i a la bonica sala d'exposicions del mateix Casal, es va produir el col.loqui "El Barça vist pels seus escriptors".. La taula, d'autèntic luxe, va estar formada per Enric Bañeres, Josep M. Fonalleras, Josep M. Minguella, Carles Santacana i Jordi Badia en la tasca de moderador. Durant el transcurs de les aportacions de cadascun dels col.loquiants es va parlar de diversos temes, vinculant el Barça amb la història, la literatura, el cinema i, com no, temes esportius i institucionals de rigorosa actualitat.
Cal destacar la presència, i amb participació activa al col.loqui, de l'exsíndic del soci del FCBarcelona, el Sr. Ramon Termens.
Un cop acabada la tertúlia, ens vam traslladar a la Unió Calafina. A la sala d'aquesta entitat es va produir el sopar d'aniversari de la Penya, on gairebé un centenar de persones van gaudir d'un esquisit menú preparat pel càtering Cal Fusteret.
Durant el transcurs del sopar es van realitzar diversos sortejos blaugranes, com 3 entrades dobles per fer el Tour Camp Nou,dues pilotes signades pel primer equip, una samarreta oficial del FCB, els llibres escrits i cedits pels tertulians, que van ser signats i dedicats per ells mateixos, i una entrada doble per al proper partit FCB-Reial Madrid.
Al final del sopar es va procedir a l'entrega dels premis Segarra Calafina 2009 . Enguany, es va premiar a l'equip júnior femení del CB Calaf , en honor al campionat de Catalunya júnior de nivell A aconseguit aquesta temporada.
Joan Pérez va ser guardonat amb el premi Segarra Calafina 2009 en motiu de la seva dilatada trajectòria de col.laboració i suport a l'esport comarcal, especialment, a la UE Calaf.
El premi especial, va ser per a Jordi Badia en motiu del seu llibre "El Barça al descobert". Un llibre escrit des de La Guàrdia Pilosa, en el que s'hi troben diverses referències a la nostra comarca, i que ha venut milers d'exemplars. En definitiva, un llibre que narra diversos passatges foscos del passat recent del FCBarcelona, escrit de manera sublim pel nostre soci,company de junta i amic Jordi.
Agraïments:
A Ramon Puigpelat, Gemma Cruset, Cynthia Montoya i Montse Sala per la perfecta organització del concurs de dibuix.
A Enric Bañeres, Josep M. Fonalleras, Josep M. Minguella i Carles Santacana per l'excepcional col.loqui, per cedir-nos els seus llibres i per acompanyar-nos al sopar.
A Daniel Guix "Tissu", per haver-nos cedit tot el material de so necessari per al bon desenvolupament dels actes.
A Xavi Puigpelat, Pep Puigpelat, Jordi Alentorn i David Alentorn per la magnífica escenificació i preparació de la sala del col.loqui.
A David Vilaseca, perquè, un cop més, ha estat un mestre de cerimònies excepcional.
Al Casal de Calaf i a la Unió Calafina per la cessió dels seus espais.
A Victor Beceiro, per la seva amistat i col.laboració constant.
A Joan Caballol i Fina Bastardas representants de l'Excm. Ajuntament de Calaf, pel seu suport.
Al President de l'APG Jordi Abellan i a la seva Sra. Salomé, perquè no ens fallen mai.
A l'Enric Nadeu, de la comissió social del FCB.
I a tots els nostres socis que, amb el seu recolzament, han fet possible un nou èxit de participació en tots els actes.
Moltes gràcies a tots.
Nota: Podeu veure l'àlbum de fotos sencer a l'apartat Galeria fotogràfica de la Penya.
Entrades
26 comentaris:
@a cronista
crònica de 5 paraules amb tres fotos. Extraordinari!
Pleguem a les 6 del matí, i llavors passa el que passa!
Per cert, moltíssimes gràcies. No crec merèixer-lo, però el premi m'ha fet una il·lusió que se'm fa molt difícil d'expressar. Espero tornar-vos l'agraiment i la satisfacció i l'orgull de mica en mica i cada dia.
(Però els 1 x 1 els seguiré fent igual, eh!)
@Jordi
Pobres 6! més de les 7! La culpa és de l'Uri Cardona que no té mai son! Bé, no tota, el Tissu i la Marissa tampoc tenien masses ganes d'anar a dormir. Oi, parella????
I jo aquí, escribint la crònica d'ahir amb moltes més dificultats del que ja és normal. Però puntual, eh!
No ens has d'agrair res, te l'has ben merescut!. Els motius ja estan més que explicats.
Lo meu és mala sort, mai em poso malalt i just aquest dia vaig haver de marxar pel fort mal de cap que tenia, em va saber molt greu no poder quedar-me fins al final de la festa, però encara em va saber més greu perdrem la cara de sorpresa del Jordi quan van dir el seu nom per recollir un premi, eh??Jajajaja.
@ Marcel·lí
Llàstima que ningú fos prou llest per a fer-me una foto! Però suposo que les explicacions que te n'han donat deuen ser insuperables.
Nosaltres també et vam trobar molt a faltar, al final, per ajudar-nos a controlar el sonat del Caste!, dedicat a xutar pilotades a tothom qui es movia.
Aquet del Jordi es la ostia, jo encara no e dit res i ja estic reben de valen. Primer ens tracta de rucs per no haver-li fet cap foto i despres amb tracta de boig. Pero aixo que es????? je.je.je. Moltes felicitats per aquet premi JORDI que tots nosaltres creiem que es molt merescut. felicitats.
Ja ho veus, Caste. És un follonero, aquest tio.
Per començar, critica al cronista i al fotògraf, després la teva bojeria, de la que, per cert, en això li dono la raó,cada dia estas pitjor...
I nosaltres anar donant-li premis!
Jo la critica de la cronica, tambe la entec i a mes la comparteixo.
He, he. Estàs fatal tu també. És una crònica perfecta!
Per cert,bromes a part, abans se m'ha oblidat dir que el Jordi ens ha dedicat l'article d'avui del seu bloc. Li dono les gràcies, en nom de tots, per un article molt emocionant.
@Caste
A veure, la crítica a la crònica és perquè quan hi vaig entrar hi havia el titular i les tres fotografies, res més. Després, no sé si esperonat per la crítica o perquè ja ho tenia pensat, al cap d'un parell d'hores, més o menys, va penjar el text. I com que tenia informes de l'hora en què havia acabat i les condicions, doncs ja em vaig imaginar que li costaria una mica acabar.
@a tots dos
A veure, publicar una extensa crònica de tot el que havia succeit a la festa de la Penya la tarda-nit anterior, no és gens fàcil. L'estat de les neurones, després d'una llarga nit de treball i amb poques hores dormides, encara dificulta més el resultat.
Per acabar amb la discussió explicaré el procediment:
primer es publiquen les fotos i el títol per a veure com queda, després es rumia el que escriuras,es fa i es desfà mil vegades fins que, al cap d'un parell d'hores, en surt un resultat per a mi més que satisfactori.
Ah, Jordi!: tothom reclama l'1x1 del dia d'ahir, especialment del desmontatge final. T'hi veus amb cor?
@cronista
Buenu, aquesta manera de penjar les cròniques no l'havia sentida mai, si tots els diaris fessin el mateix seria un catxondeio.
L'1 x 1 del desmuntatge? Potser ho provo, ja ho veuré.
Per cert, el Fono/alleres ens dedica el seu article al Sport.
(També hi ha un article meu a El País, però no de la penya)
Aixo va pel cronista CARLES, i pel periodista de LA GUARDIA, JORDI no hi plegeu res, pero res de res, no heu comentat una cosa molt important que us ha passat per alt, un com a periodista i l'altre com a aprenent de periodista. Amb tota la nit del dissabte no em va tucar ni un premi collons.
1 x 1 del 27 aniversari per petició popular (del president, vaja!) Nota: si em deixo algú, ho sento molt, però molt em temo que voldrà dir que va pencar poc.
President. “Presidencialista”. Durant el muntatge, va anar de taula en taula fent nosa, amb uns papers a la mà que, malgrat no estar en blanc, no se sap massa bé per a què servien. Durant el desmuntatge va aconseguir, amb una exactitud admirable, marxar just en el moment de començar i arribar just en el d’acabar. Una sincronització perfecte! (Això et passa per demanar l’1 x 1)
Marcel•lí. “Secretari”. Va començar muntant les primeres taules, però va durar poc perquè tot d’un plegat va aparèixer al costat del president remenant aquells mateixos papers, sens dubtes enigmàtics, doncs requeriren l’actuació de dues persones tan capacitades. A l’hora de desmuntar, va adduir un insòlit maldecap per a fer-se fonedís. No se l’ha tornat a veure.
Caste. “Exhibicionista”. Va fer-s’ho venir bé per cridar l’atenció en tot moment. Primer, fent anar de corcoll tothom buscant una bandera que havia desaparegut. Després, fent-la aparèixer d’una bossa que fins que no la va ensenyar, no havia vist ningú. Finalment, enfilant-se dalt d’una escala per a penjar-les. I la nit final, repetint la jugada amb l’agreujant d’atemptar contra la integritat física de diversos companys a cop de pilotada. Un perill!
Cisa. “Forçut”. La seva actuació va ser especialment memorable durant la darrera jornada quan, sense deixar per a res el cubata que anava engolint a una velocitat inusitada, amb una sola mà procedia a afluixar els cargols que ningú més podia descargolar, i sense vessar ni una sola gota.
Dori. “Discret”. Hi era, no hi ha cap dubte de la seva prsència, i se’l va veure treballar com el qui més, amb l’eficàcia i l’encert de sempre, però sense que ningú el sentís proferir ni una sola paraula. No va perdre mai el somriure.
Zigu. “Porter”. Dedicat a filtrar l’entrada dels convidats, per si de cas va fer-se ajudar pel Cisa. Una garantia.
Nados. “Tot terreny”. Va desenvolupar amb una agilitat notable totes les tasques per fer, i sense que els seus delicats isquios se’n ressentissin. Ni es va lesionar, ni va caure en cap moment.
Alberto. “Especialitzat”. Es va dedicar a muntar i desmuntar taules amb l’esperit de servei que el caracteritza.
Mira Caste, per un cop que no et toca res, ja estem plorant. Deixa una mica pels demés que si no al final tindràs tota la equipació del Barça home!!!! Ami tampoc em va tocar res i no em quexo tant!!
Bombes. “Servidor”. Va exercir d’ajudant ideal per al Caste. A més de facilitar-li totes les eines que requeria, va saber riure-li totes les gràcies amb una puntualitat exquisida. Va exercir de rialla del grup.
Barri xic. “Discret”. Val la mateixa valoració feta pel Dori, però sense somriure.
Hardo. “Resolutiu”. Només va fer acte de presència el dissabte, però es va fer notar. Primer, fent de secretària eficient del mestre de cerimònies, i, finalment, mostrant a tothom que la bandera es podia despenjar sense necessitat de fer l’exhibicionisme del Caste. A més, va aconseguir que no s’endugués cap premi.
Francisco. “Frustrat”. Va provar d’organitzar la feina, donant sortida a la seva vocació d’entrenador, però va patir la mateixa sort que en l’equip de futbol 7: l’equip es va organitzar molt millor actuant com si ell no existís. Sorprenentment, va reaccionar sense fer ni un crit. L’últim dia va optar per anar-se’n abans de patir una altra frustració en el seu ego.
Gimondi. “Ocupat”. Va arribar puntual i puntualment va anar escaquejant-se de la feina anant de cadira en cadira parlant per telèfon (o fent-ho veure). Va fer una exhibició digne de ser recordada.
Cynthia. “Encintada”. Va fer honor al seu nom i es va encarregar de penjar i despenjar cintes. L’últim dia, va estar llesta a disculpar el Marcel•lí improvisant un comunicat mèdic que parlava d’una salut de ferro i un maldecap inesperat i insòlit. Hores després, el Marcel•lí ratificava la versió amb un breu comunicat a la web. Una coordinació de parella exemplar.
Parelles diverses. “Assegudes”. Van observar la feina dels seus companys amb una impassibilitat totals. Van fer que l’equip plegués més tard perquè en cap moment van donar-se per al•ludides veient com les seves taules eren les últimes per desparar i van seguir assegudes comentant la jugada i passant-s’ho d’allò més bé.
Jordi. “Encantat”. Pel premi i per deixar-me ser un dels vostres (i per la cara que devia fer!).
Home Jordi, després del mal rato que em va fer passar el "Cisa" a dalt de l'escala embolicant-me les cames amb celo, que una mica més i acabo amb les dents a terra, i després de currar-me tots els llaços que hi havia a les lamparetes i no tinc les meves dues linies al 1x1??????????????
aaaaaiiiiiiiixxxxxx!!!!!!
ups!!!perdóooooooooooooooo!!!!!!!!!! no havia llegit la segona part jajaja!!!!
1x1 impressionant!!!, a seguir igual amb aquests comentaris perque segueixo l'actualitat de la penya desde l'empordà i em foto un fart de riure.
Per cert Marcel.li tant triar menú a les reunions i "embaucando" a alguns companys perque triessin aquest menu i nomes dures un plat. Quina tela que tens!!!
Cuida't Marce i recuperat la penya necesita els teus gols, perque sino t'espaviles a marcar d'aqui poc el keirrison portara mes gols que tu.
Amb aquet 1x1, me quedat sense paraules. Molt bo mestre
Tranquil Hardo que ja el tenim al 100% al marce. De fet ara està jugant al torneig d'empreses!!! resem perquè no es lesioni el fitxatge estrella!!! Aquesta setmana dilluns, dimecres i dijous no???? Es que no us ho sabeu acabar!
Collons! us deixo sols una estona i la que s'ha liat!
Si hi ha algú que segueix el nostre bloc, i no ens coneix de res, amb raó pensarà que som una banda de sonats.
@Jordi: fantàstic 1x1!
@Hardo: Tu si que pots fer publicitat del nostre bloc per l'empordà que per aquí dalt encara estan pitjor!
@Marcel.lí: Quin cap que et feia mal?
Fra, el cap més gran, jajajaja.
Jordi, t'has sortit en l'1 x1, jajajajaja, totalment d'acord amb tu Caste, quin fart de riure.
Hardo, aviat tornaré a ser "aquel delantero con esa cara de payés" jajajaja
Er Badia ete é la hotia!. Qué jartà de reí!!!
Pisha! Nuzotro necezitamo un guionita caxondo como tu pà nuetro nuevo epectaculo. Zi lo der periodimo zerio età tan fatà como disen, podria venirte a tele5!!!
Fetival del humooor!
Quin fart de riure me fotut amb l'1x1!! Senzillament Impressionant!!
Fantastic 1x1 Jordi!!! Un fard de riure...almenys en aquest surto benparat. Despres d'aixó l'organització de events de la penya ja no sera igual,hi haura una pressio afegida.ja,ja,ja!!!
Publica un comentari a l'entrada